A quin tipus d'aigua viuen els peixos?

Quan vam comprar els peixos vam haver de decidir si els peixos serien d'aigua freda o d'aigua calenta. Quines diferències hi ha entre aquests dos?

Per estudiar aquests peixos volem reproduir l’hàbitat on viuen i així poder-ho observar de manera contínua i directa. L'aquari és el lloc on els peixos viuen en captivitat. Per al nostre treball de ciències, hem volgut recrear un aquari, per tal de veure el comportament dels peixos en el seu medi natural. Tot i això, hem de tenir en compte que un aquari és un petit ecosistema artificial però, no és un element decoratiu, és a dir, s’ha de mantenir i cuidar.

La nostra idea és que hi ha diferents tipus d'aquari, segons el medi on es troben podem diferenciar entre peixos de mar o de riu. Dintre d'aquests grups, trobem aquaris d'aigua calenta, peixos tropicals o aquaris d'aigua freda.

Segons el medi en que es troben poden ser d'un color o d'un altre. Normalment, els peixos que viuen en aigua freda són de color gris o marró. I els d'aigua calenta són de diversos colors.

Per poder mantenir-los hem de tenir cura que l'aigua estigui a la temperatura adequada i que l'aigua estigui neta i amb un nivell adequat d'oxigen.

Segons la informació que Bàsicament, podem trobar tres tipus d’aquaris: d’aigua freda, d’aigua calenta i d’aigua salada.

Per al nostre aquari, hem escollit el d’aigua calenta ja que els Guppies, que són els peixos que han escollit les nostres companyes de peixera, són peixos d’aigua calenta. Igualment, farem una petita distinció entre els diferents tipus:

Tots ells són diferents, i tot i que tenen un funcionament bàsic idèntic, cada un té les seves característiques, que són importants a l'hora de triar quin volem tenir a casa.

Els aquaris d'aigua freda són els més simples, ja que els peixos d'aquest tipus són els més resistents i, per tant, els que ens aguantaran més, els que tindran menys malalties o que si emmalalteixen es curaran amb més facilitat. Per contra, cal dir que hi ha menys varietat de peixos.

Els aquaris d'aigua calenta són en el punt intermedi. Tenen més necessitats que els d'aigua freda, però en podem obtenir més varietat. A les botigues hi ha majoritàriament peixos d'aquest tipus. N'hi ha de moltes mides, formes i colors diferents, tot i que predominen els petitets. Podem trobar-ne de molt econòmics, i de no tant, amb diferents compatibilitats, sobretot, hem de tenir en compte que no és pot barrejar qualsevol tipus de peix ja que, pot ser que un s’acabi menjant a un altre d’una altra espècie.

Els aquaris d'aigua salada són els més complexos. A més, no hi ha gaire llocs on tinguin peixos d'aquest tipus. Requereixen més atencions, són més complicats de mantenir i són també els més cars. Tot i així, podem trobar peixos impressionants, grans, amb colors molt vius...

La fecundació interna i externa dels peixos

A la nostra peixera, hi ha un peix apunt de tenir peixets. Però, els peixos no ponen ous?

Ens hem plantejat aquesta pregunta ja que, estem acostumats a que els peixos facin un petit forat sobre les pedres i hi posin tots els ous. Però, en aquest cas, no és així.

Els guppies tenen un procés de fecundació interna i, què vol dir això?

Per tal de resoldre a aquesta pregunta, primer ens em de plantejar quins tipus de reproducció de peixos hi ha i com es produeixen.

En la reproducció dels peixos, trobem tres patrons generals ben definits: els vivípars, els ovovivípars i els ovípars.

-          Els vivípars: Són aquell que pareixen a la seva cria com a joves completament formats. El procés requereix de fertilització interna ( és una característica d’especialització obligada en aquest grup). Entre tots els peixos que existeixen actualment, hi ha 40 famílies amb unes 420 espècies de peixos cartilaginosos que són, en major part, els que posseeixen aquesta experiència vivípara de reproducció, per exemple: els taurons, les ralles. Els mascles d’aquests grups de peixos posseeixen una modificació de les seves aletes ventrals en forma d’òrgan copulador, que els serveix per transferir els espermatozoides durant la fertilització interna.

-          Els ovovivípars: També requereixen de fertilització interna, són aquells on els ous són retinguts per la mare fins a la eclosió, però la nutrició de l’embrió no depèn de la mare sinó de l’ou. Aquesta estratègia reproductiva no és gaire comú en els peixos marins. A la nostra peixera trobem els guppies i els mollies, que tenen aquests tipus de reproducció. En aquest grup trobem que els mascles és la aleta anal “ Gonopodi” la que es modifica per introduir els espermatozoides en la cavitat ovàrica de la femella.

-          Els ovípars: La gran majoria dels peixos marins són d’aquest tipus. Els sous son expulsats al medi i la fertilització és externa. Encara que, en rares ocasions, poden donar-se successos on es produeixi la fertilització interna abans que els exclogui.

Així, doncs, en aquest cas, la reproducció dels nostres guppies és ovovivípar i es produeix a l'interior del peix femella, conservant els ous a dins fins el moment de l'expulsió d'aquests.

Se'ns ha mort un peix! :(

Fa una setmana, vam arribar a classe de ciències per donar de menjar als nostres peixos, i ens vam trobar que un dels nostres Neons (en tenim dos) s'ha mort. L'hem trobat atrapat en el filtre, però... què ha pogut passar?

Havíem arribat a la hipòtesi de què s'havia mort perquè s'havia enganxat al filtre ja que el Neon es un peix molt petit, però després de parlar amb la professora, creiem que s'ha mort abans i després s'ha enganxat.

Hem observat la peixera i ens n'hem adonat que no ho estem fent del tot bé: l'aigua està bruta perquè el filtre no funciona amb suficient potència, per aixó n'hem hagut d'afegir-hi dos més. A més, la peixera no està prou oxigenada, i hem de comprar una planta perquè s'oxigeni.

Fotografia del peix mort trobat. 

Degut a aquest fet, hem reflexionat sobre importància del medi, de l'entorn on viuen els peixos. Aquest entorn ha d'estar ben preparat per a què els peixos es mantinguin sans i amb vida, no els podem posar a qualsevol lloc. Per exemple, l'aigua ha de ser o freda o calenta (depenent del peix) i no pot estar bruta, perquè això dificulta la respiració als peixos. Dintre d'una peixera es necessita un filtre, per a què es filtri l'aigua bruta i els peixos estiguin bé, i també es necessiten plantes (especials per aquaris, no poden ser de plàstic perquè llavors no funcionen) per a què s'oxigeni l'aigua de l'aquari i els peixos puguin respirar.

Per aquest motiu, després d'aquest experiència, ja hem preparat l'aquari per a què estigui apunt, amb tot el que això comporta, per a què els peixos estiguin agust i visquin sans.