Els peixos es posen malalts?

Vam anar a la botiga i ens van explicar que els peixos que volíem comprar eren d'aigua calenta. Vàrem preguntar a la dependenta, si ens aguantarien pel dia següent i molt amablement ens va respondre que no, que l'aigua segurament es refredaria i a causa d'això es podrien arribar a posar malalts.

Arrel d’aquí vam tenir un petit diàleg i conflicte perquè encara no teníem els peixos per a realitzar el nostre projecte.

• Els peixos es poden posar malalts!
• Sí, això és el que m’han dit.
• I què els hi passa? Deixen de menjar, els surten taques...
• Doncs, no sé. Nosaltres acostumen a menjar menys i estem més dèbils, segurament ells també.
• Nedaran més lents perquè no tindran energia suficient si no mengen.
• O potser perden l’equilibri i neden de costat, com si estiguessin marejats.
• El color els canviarà una mica, no? Nosaltres ens tornem més blanquets i fem mala cara. Ells mala cara no crec que facin però els colors es tornaran més pansits.
• I els sortiran taques perquè ens puguem adonar amb més facilitat?
• Depèn de la malaltia, a nosaltres no sempre ens surten taques!
• Llavors els peixos tenen diferents malalties, com nosaltres també. És a dir, els humans ens constipem, tenim la varicel·la, febre...ells entenen malalties similars?
• Tindran les malalties pròpies dels peixos, ja que nosaltres no som com ells i no vivim en el mateix medi!

En definitiva, vam pensar que això també ens passa a nosaltres, quan hi ha canvis de temperatura molt bruscos ens constipem i ens posem malalts, però mai hem vist a un peix malalt, així que no sabem quines malalties poden tenir, ni la reacció que tenen (hem suposat unes quantes reaccions que no sabem si són certes o no). I a més, el nostre pensament davant una possible malaltia són les circumstàncies en que es troba el medi (l’aigua està bruta, no està ben oxigenada, etc)

Hem cercat informació dels símptomes que tenen els peixos quan es posen malalts i quines malalties acostumen a patir.

Es posen malalts per:

Els peixos es ressent si no se'ls proporciona una alimentació adequada o unes mínimes condicions de vida. Per tant, si tenim un aquari superpoblat, els faltarà l'oxigen; si se'ls alimenta massa o no tenen lloc suficient per a nedar, engreixaran i moriran de forma prematur; i si l'aquari no té una ubicació adequada, pot ser que es contamini l’agua a causa del fums, per exemple.

Els símptomes que tenen acostumen a ser els següents:

qualsevol comportament inusual, com la pèrdua de la gana, les aletes plegades, el frotament contra una pedra per a alleujar un picor, moviments bruscs, canvi de coloració, punts blancs en el cos i inflamat.

Les malalties que poden patir són:

• Cuc Ancora: El peix es frega contra les roques o el terra i en el cos presenta uns petits organismes.
• Restrenyiment: Aquesta malaltia és produeix per una insuficiència dels intestins i el ventre se li infla.
• Hidropesia: Les escates apareixen sortides cap a fora i provoca que el ventre i la resta de parts de cos del peix s’infli.
• Fongs: Apareixen fongs en forma de taca en totes aquelles zones del cos on les aletes han perdut la capa mucosa protectora.
• Paràsits intestinals: Apareixen cucs intestinals en el ventre i aquests s’aliment de la sang del peix. Això provoca que s’infli el ventre.
• Ull saltó: els ulls surten de les conques i se’ls infla. Això els provoca una pèrdua de pes considerable.  
• Trastorns en la pell: Els peixos presenten una coloració apagada amb una capa molt fina de mucositat de color blanc o gris. El peix es frega amb les roques per tal d’alleugerir el dolor i la picor.
• Trastorn de la bufeta: el peix no té equilibri i neda cap per avall o de costat a causa d’una infecció en el ventre o d’una baralla entre ells mateixos.
• Punt blanc: el peix presenta punts blancs en el cos i les aletes a causa d’un paràsit que apareix en la pell.