Com són els nostres peixos?

  

Com ja sabeu tenim diferents tipus de peixos en el nostre aquari i volem saber si tots tenen les mateixes característiques o quines (possibles) diferències (poden tenir) tenen pel que fa l'exterior. És a dir, de la mateixa manera que nosaltres, els humans tenim dos ulls, dues cames, dos braços, un nas, etc, volem saber les parts (els noms en concret) i saber-ne la funció. 

 

• El que tenen segur són dos ulls que els serveix per veure.
• Tenes les brànquies per poder respirar, però tenen algun orifici més a la part del davant?
• I com escolten els peixos, tenen orelles? 
• Quantes aletes tenen els nostres peixos, tots tenen més o menys les mateixes? 
• Observem-los! 
• Jo crec que podem fer una distinció de tres parts com nosaltres. Nosaltres tenim el cap, el tronc i les extremitats superiors i inferiors. Doncs els peixos deuen tenir una altra classificació.

Després de fer-nos tantes preguntes i no tenir els conceptes gaire clars, hem tingut la idea de fer el següent: Observarem els Molly i en un dibuix indicarem les parts que ja sabíem, les que hem après i per a què serveixen. Això ho farem també amb el Neon i amb els guppys. 

 

 

Models de referència :







IMATGE DE REFERÈNCIA





 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 
 

 

Com són les aletes dels peixos?

Observant els peixos del nostre aquari, ens han vingut al cap diverses preguntes sobre els diferents tipus de peixos i sobre com són les seves parts.

En aquest apartat concretament, investigarem sobre les aletes, ja que creiem que és un part molt important del seu cos perquè és el que els ajuda a impulsar-se i a moure's.

• Per a què serveixen les aletes?

• Tots els peixos tenen el mateix nombre d'aletes?

• Tots els peixos tenen les aletes iguals?

Després de fer una cerca d'informació hem descobert que:
I els tipus d'aletes que hi ha són els següents:

- ALETES DORSALS: estan damunt l'esquema i serveixen per protegir del balanceig i per fer voltes i parades brusques.
- ALETES CABAL O CUA: és l'aleta de la cua i és la principal aleta per arrencar o el moviment. Tenen diferents formes.
- ALETES PECTORALS: estan als costats del cos, darrere els opercles. Serveixen d'ajuda per nadar i en molts peixos per aguantar-se en la profunditat. En els peixos voladors els permet fer el vol.

Els peixos necessiten les aletes per impulsar-se, guiar-se i frenar el seu moviment cap endavant. Les aletes es mouen des del tronc, tenen uns músculs que li permeten al peix plegar-les i desplegar-les.

Les aletes estan formades per uns radis més o menys durs i uns tels entre ells que els serveixen per impulsar l'aigua. 

- ALETES VENTRALS: estan situades al ventre entre el cap i l'obertura anal. Moltes vegades serveixen per adherir-se als llocs.

- ALETA ANAL: està situada entre l'anus i la cua.

Tots els peixos tenen aquestes aletes, perquè totes les aletes són necessàries, però no tots els peixos les tenen iguals, ja que depenent del tipus de peix algunes de les aletes les tenen més llargues, com per exemple, els Guppys.

Naixement dels guppys!

La nostra Guppy està embarassada i ben apunt de tenir fills. En aquest moment ens sorgeixen dubtes sobre que haurem de fer en el moment de néixer aquests:

-          Crèieu que hauríem de separar la Guppy i les cries dels altres peixos?

-          Jo penso que sí, perquè potser els altres peixos se’ls menjaran.

-          Hauríem de posar-los en una paridora.

-          Sí, així els peixos estaran protegits.

En el nostre aquari, vam col·locar una paridora i vam separar la Guppy dels altres peixos quan va començar a parir. Ho vam fer correctament, perquè si l’haguéssim posat abans la Guppy podria haver patit un avortament  ja que, els peixos quan estan molt de temps a la paridora s’estressen i deixen anar els ous sense que les cries hagin sortit d’aquests, de manera que, al sortir, es moren per no tenir unes condicions òptimes dins l’ou.

Tot i això, el que no vam tenir en compte, és que la Guppy també es podria menjar les seves cries. Així que no vam separar-la de les cries i es va acabar menjant una. El que hauríem d’haver fet és canviar les cries a una paridora diferent de la de la mare, per no ser devorades per altres peixos però, tampoc, per la mare.

Tot i això, va ser un moment fantàstic i espectacular veure com sortien les cries de la mare. Així, doncs, hem cercat un vídeo on es veu el moment del naixement de les cries de Guppy per tal de compartir-lo al nostre bloc.

Per què serveixen les escates?

Les escates dels peixos són petites plaques que formen part de la pell de l'animal. En general, es presenten en un gran nombre recobrint la pell i donant protecció encara que també podem desenvolupar altres funcions. 

Aquestes estan posades com les teules d'un teulat, una sobre l'altra. Les escates creixen a mesura que el peix creix, té un creixement més o menys proporcional. Aquest creixement queda reflectit en uns anells fins i concèntrics. D'aquesta manera, cada anell que veiem representa un any de vida del peix i a través d'aquesta observació podem esbrinar l'edat del peix. Aquests anells s'intercalen amb unes altres bandes més clares. 

De la mateixa manera que podem saber quina edat té el nostre peix, també, amb aquesta observació, podem esbrinar en quina estació de l'any a crescut menys. Això ho podem saber ja que els anells que observem estan més junts, és a dir, les línies que observem, quan estan més juntes es quan el peix ha crescut menys. I d'aquesta manera podem saber quan ha crescut més i quan no ho ha fet. 

Com creixen?

S’han mort dos peixos de sis que vam comprar. Ara només en tenim un Neon que no sabem si es mascle o femella, el Guppy femella que ha tingut peixets i dos Molly, un mascle i un femella.

Ens volem centrar en les diferències de grandària que tenen els mascles i les femelles d’una mateixa espècie  i és per aquest motiu que ens fixarem amb més atenció en els Molly, perquè són els únics que tenim dels dos sexes.

• El mascle és el més gran i la femella la més petita.
  
• Podem assegurar-nos millor perquè en el mascle podem veure el seu aparell reproductor.
• Han crescut, no? Tant la femella com el mascle semblen més grans.
• I com creixen, de llarg i d’ample i de manera proporcionada?
• Segurament com nosaltres!
• Podem fer un seguiment del seu creixement!
• Es clar! Podem anar mirant cada setmana si han crescut o no! Potser ja estan a la seva etapa adulta o no! O encara poden créixer una mica més!
• Ara que tenim peixets petits en poden fixar en ells també, en el seu creixement!
• Podem fer dues taules comparatives! Una amb els Molly per saber les diferències entre tots dos sexes i amb els guppys per saber i ser més conscients del seu creixement!

A partir d’aquest diàleg hem pensat de realitzar una taula amb les mides dels Molly, cercar informació, comparar-ho i extreure’n les nostres conclusions; però també trobem interessant realitzar una altra taula on apareguin els peixets Guppys i anar apuntant el diferents ritmes de creixement juntament amb la recerca d’informació perquè ens ajudi en la nostra construcció de coneixement sobre els peixos.


Les mides dels nostres peixos el dia 5 de novembre del 2012 van ser les següents:
Molly blanc amb taques negre: 7`1
Molly blanc:5'9
Guppy blanc: 5'2
Neon: 3
 

Els peixos es posen malalts?

Vam anar a la botiga i ens van explicar que els peixos que volíem comprar eren d'aigua calenta. Vàrem preguntar a la dependenta, si ens aguantarien pel dia següent i molt amablement ens va respondre que no, que l'aigua segurament es refredaria i a causa d'això es podrien arribar a posar malalts.

Arrel d’aquí vam tenir un petit diàleg i conflicte perquè encara no teníem els peixos per a realitzar el nostre projecte.

• Els peixos es poden posar malalts!
• Sí, això és el que m’han dit.
• I què els hi passa? Deixen de menjar, els surten taques...
• Doncs, no sé. Nosaltres acostumen a menjar menys i estem més dèbils, segurament ells també.
• Nedaran més lents perquè no tindran energia suficient si no mengen.
• O potser perden l’equilibri i neden de costat, com si estiguessin marejats.
• El color els canviarà una mica, no? Nosaltres ens tornem més blanquets i fem mala cara. Ells mala cara no crec que facin però els colors es tornaran més pansits.
• I els sortiran taques perquè ens puguem adonar amb més facilitat?
• Depèn de la malaltia, a nosaltres no sempre ens surten taques!
• Llavors els peixos tenen diferents malalties, com nosaltres també. És a dir, els humans ens constipem, tenim la varicel·la, febre...ells entenen malalties similars?
• Tindran les malalties pròpies dels peixos, ja que nosaltres no som com ells i no vivim en el mateix medi!

En definitiva, vam pensar que això també ens passa a nosaltres, quan hi ha canvis de temperatura molt bruscos ens constipem i ens posem malalts, però mai hem vist a un peix malalt, així que no sabem quines malalties poden tenir, ni la reacció que tenen (hem suposat unes quantes reaccions que no sabem si són certes o no). I a més, el nostre pensament davant una possible malaltia són les circumstàncies en que es troba el medi (l’aigua està bruta, no està ben oxigenada, etc)

Hem cercat informació dels símptomes que tenen els peixos quan es posen malalts i quines malalties acostumen a patir.

Es posen malalts per:

Els peixos es ressent si no se'ls proporciona una alimentació adequada o unes mínimes condicions de vida. Per tant, si tenim un aquari superpoblat, els faltarà l'oxigen; si se'ls alimenta massa o no tenen lloc suficient per a nedar, engreixaran i moriran de forma prematur; i si l'aquari no té una ubicació adequada, pot ser que es contamini l’agua a causa del fums, per exemple.

Els símptomes que tenen acostumen a ser els següents:

qualsevol comportament inusual, com la pèrdua de la gana, les aletes plegades, el frotament contra una pedra per a alleujar un picor, moviments bruscs, canvi de coloració, punts blancs en el cos i inflamat.

Les malalties que poden patir són:

• Cuc Ancora: El peix es frega contra les roques o el terra i en el cos presenta uns petits organismes.
• Restrenyiment: Aquesta malaltia és produeix per una insuficiència dels intestins i el ventre se li infla.
• Hidropesia: Les escates apareixen sortides cap a fora i provoca que el ventre i la resta de parts de cos del peix s’infli.
• Fongs: Apareixen fongs en forma de taca en totes aquelles zones del cos on les aletes han perdut la capa mucosa protectora.
• Paràsits intestinals: Apareixen cucs intestinals en el ventre i aquests s’aliment de la sang del peix. Això provoca que s’infli el ventre.
• Ull saltó: els ulls surten de les conques i se’ls infla. Això els provoca una pèrdua de pes considerable.  
• Trastorns en la pell: Els peixos presenten una coloració apagada amb una capa molt fina de mucositat de color blanc o gris. El peix es frega amb les roques per tal d’alleugerir el dolor i la picor.
• Trastorn de la bufeta: el peix no té equilibri i neda cap per avall o de costat a causa d’una infecció en el ventre o d’una baralla entre ells mateixos.
• Punt blanc: el peix presenta punts blancs en el cos i les aletes a causa d’un paràsit que apareix en la pell. 

A quin tipus d'aigua viuen els peixos?

Quan vam comprar els peixos vam haver de decidir si els peixos serien d'aigua freda o d'aigua calenta. Quines diferències hi ha entre aquests dos?

Per estudiar aquests peixos volem reproduir l’hàbitat on viuen i així poder-ho observar de manera contínua i directa. L'aquari és el lloc on els peixos viuen en captivitat. Per al nostre treball de ciències, hem volgut recrear un aquari, per tal de veure el comportament dels peixos en el seu medi natural. Tot i això, hem de tenir en compte que un aquari és un petit ecosistema artificial però, no és un element decoratiu, és a dir, s’ha de mantenir i cuidar.

La nostra idea és que hi ha diferents tipus d'aquari, segons el medi on es troben podem diferenciar entre peixos de mar o de riu. Dintre d'aquests grups, trobem aquaris d'aigua calenta, peixos tropicals o aquaris d'aigua freda.

Segons el medi en que es troben poden ser d'un color o d'un altre. Normalment, els peixos que viuen en aigua freda són de color gris o marró. I els d'aigua calenta són de diversos colors.

Per poder mantenir-los hem de tenir cura que l'aigua estigui a la temperatura adequada i que l'aigua estigui neta i amb un nivell adequat d'oxigen.

Segons la informació que Bàsicament, podem trobar tres tipus d’aquaris: d’aigua freda, d’aigua calenta i d’aigua salada.

Per al nostre aquari, hem escollit el d’aigua calenta ja que els Guppies, que són els peixos que han escollit les nostres companyes de peixera, són peixos d’aigua calenta. Igualment, farem una petita distinció entre els diferents tipus:

Tots ells són diferents, i tot i que tenen un funcionament bàsic idèntic, cada un té les seves característiques, que són importants a l'hora de triar quin volem tenir a casa.

Els aquaris d'aigua freda són els més simples, ja que els peixos d'aquest tipus són els més resistents i, per tant, els que ens aguantaran més, els que tindran menys malalties o que si emmalalteixen es curaran amb més facilitat. Per contra, cal dir que hi ha menys varietat de peixos.

Els aquaris d'aigua calenta són en el punt intermedi. Tenen més necessitats que els d'aigua freda, però en podem obtenir més varietat. A les botigues hi ha majoritàriament peixos d'aquest tipus. N'hi ha de moltes mides, formes i colors diferents, tot i que predominen els petitets. Podem trobar-ne de molt econòmics, i de no tant, amb diferents compatibilitats, sobretot, hem de tenir en compte que no és pot barrejar qualsevol tipus de peix ja que, pot ser que un s’acabi menjant a un altre d’una altra espècie.

Els aquaris d'aigua salada són els més complexos. A més, no hi ha gaire llocs on tinguin peixos d'aquest tipus. Requereixen més atencions, són més complicats de mantenir i són també els més cars. Tot i així, podem trobar peixos impressionants, grans, amb colors molt vius...